Clos De L’Obac, L’Origen Del Priorat

Avui inaugurem un nou espai de continguts a Enjoy Wine, el “Enòleg del mes”, un projecte en el qual, a través de xerrades amb productors, professionals i amics de Enjoy en general, coneixerem alguns dels projectes vinícoles més engrescadors del moment.

Començarem per un dels enòlegs més influents de Catalunya dels darrers anys, Pionero del Priorat que, juntament amb la seva dona, l’enòloga Mariona Jarque, amb el seu treball van aconseguir posar al mapa una comarca fins ara oblidada, parlem de Carles Pastrana , propietari i fundador de Costes del Siurana, conegut mundialment pel seu vi Clos de l’Obac.

Bona tarda Carles, per situar-nos una mica en context, és important recordar que malgrat que al Priorat fa centenars d’anys que es fa vi, no va ser fins als anys 80 que es va començar a fer vi de qualitat.

Com vas decidir emprendre un projecte al Priorat amb el poc prestigi que tenia la comarca en aquell moment? Com vas viure aquests primers anys?

És una bona història: a finals dels setanta (78-79?), havia tornat dels EUA (una societat nova, oberta, avançada i plena d’oportunitats) intentant tornar a encaixar amb el que la Tarragona dels 70. En aquells dies, i abans de marxar als EUA, havia reaparegut a Tarragona un vell amic del barri i dels jocs de la infància, René Barbier, amb qui havíem estat veïns quan érem petits, i amb qui molts anys ens havíem perdut la pista. Doncs a partir d’aquella trobada fortuïta, tant jo com, més tard, la meva dona Mariona, vam establir una sincera i íntima relació d’amistat amb ell i la seva dona Isabelle.

En aquells dies, René treballava per a un petit celler de Rioja introduint els seus vins al mercat europeu. Era una persona inquieta i jove amb les ganes (lògics) de forjar un futur atractiu per a la meva família i per a mi, i com a periodista vaig treballar en mitjans de ràdio a Tarragona i en premsa escrita a Barcelona.

Durant aquests primers anys de retrobament, de tant en tant, les dues famílies -amb els seus respectius fills encara molt joves-, passaven els caps de setmana en una finca que René i Isabelle havien comprat a Gratallops. Érem molt joves, amb moltes il·lusions i, sovint, parlàvem del que voldríem pel nostre futur. Thus we weaved what would become our wine and life project and we decided to launch it together. Així va començar tot, i així, de la mà d’en René, la Mariona i jo, vam començar a saber alguna cosa dels grans vins i de com va néixer el projecte “Los Nuevos Priorat”, que ens portaria anys a tirar endavant i durant al qual es van unir diferents persones de diferents països europeus.

Si hi ha alguna cosa que destaca en el vostre vi, és el seu increïble potencial d’envelliment. Quines consideres que són les claus perquè un vi envelli bé i què fa que els vins del Clos de l’Obac siguin tan longeus?

Per fer un gran vi per a la criança, cal partir d’una gran fruita i posar els cinc sentits en tot el procés que va des de la vinya fins a l’embotellament, passant per la producció i la criança. A Prioritat t’enfrontes a un terrer de pissarra molt especial, una orografia molt complicada i un clima difícil. Tot això comporta uns rendiments baixos, que en aquesta DO sempre han produït vins de gran concentració, altament estructurats i amb una personalitat única i, com a conseqüència, amb un gran potencial de criança. A partir d’aleshores, el secret va ser fer elaboracions impecables mitjançant una pulcritud obsessiva durant els processos que van des de la vinya fins a l’embotellament -passant per conreu, elaboració i criança- evitant que qualsevol agent extern alteri o malmeti el producte final, és a dir, l’embotellat. vi i la seva potencial longevitat.

Parlant de criança, quin creus que és el millor moment per gaudir dels teus vins i quina és per a tu la gran anyada dels Costes del Siurana?

Aquesta és una pregunta emocionant per a nosaltres. El nostre celler és únic al món en el sentit que els seus vins (Clos de l’Obac, Dolç de l’Obac, Miserere i Kyrie) es basen en quatre “coupages fixos” diferents que es repeteixen, anyada rere anyada, tan bon punt sempre es produeix a partir de les mateixes vinyes, les mateixes varietats de raïm i els mateixos percentatges de cada varietat, la qual cosa fa que cada anyada sigui subtilment diferent perquè és el reflex de les seves variacions climàtiques. Així, pot passar que el vi d’una anyada més jove comenci a ser extraordinari abans que el d’una anyada més antiga, ja que és el clima de cada anyada el que definirà l'”impuls” per destapar l’ampolla, entesa com l’harmonia entre l’acidesa, sucres, i equilibri del conjunt a la boca.

Què en penseu de la nova classificació aplicada al Priorat, que permet distingir els seus vins segons la població o parcel·la de la qual provenen?

Doncs hi ÉS